ORQUESTRACIONS DISSONANTS INTERNES

Un ritual d’experimentació i d’improvisació, vinculat al fenómen visual i poètic.

divendres, 7 de febrer del 2020

 


Presentem el muntatge audiovisual basat en la dissonància "Callar és Aquesta Teranyina".

Treball que explora l'autoritat, l'abús de poder i la manipulació de masses a través d'una visió personal del film de Robert Wiene "El Gabinet del doctor Caligari", del que hem adaptat el metratge a trenta minuts. 

Així com en la pel·lícula original Caligari representa al govern militar alemany, i Cesare simbolitza a l'home comú condicionat a matar, en "Callar és aquesta teranyina", theremin i guitarra es fonen en foscos passatges i densitats que reflecteixen la necessitat subconscient de l'ésser humà de sotmetre a la tirania, però al mateix temps i de forma contradictòria, la impossibilitat de rebel·lar-se contra aquesta, justificant-la com si d'un síndrome d'Estocolm es tractés.




"Callar és Aquesta Teranyina" Orquestracions Dissonants Internes - 2019

  Presentem el muntatge audiovisual basat en la dissonància "Callar és Aquesta Teranyina" . Treball que explora l'auto...



Ens trobavem cavalcant els últims cops de cua de l'estiu, com testifica la ràpida arribada de la tardor el 23 del mateix mes. La reunió, era coronada per l'arribada de la tardor, i per el protagonisme nocturn que recau en Júpiter i en Saturn. A grans trets Mercuri, Venus i Mart eren molt a prop del Sol i per tant la seva visibilitat estava molt condicionada.
En aquestes circumstàncies,  ens trobem amb nara is neus, que és una productora sabadellenca centrada en música electrònica, i que entrecreua diferents gèneres com el synthwave, ambient i música experimental. Ambients foscos que investiga obsesivament  per a descobrir nous paisatges tonals, sempre marinats amb una cullerada de melangia.  Entrecreuant les línies entre el techno experimental baixat de revolucions i el drone, i amb un gran interès per la síntesi modular i per la combinació de música i visuals les seves passes la porten a adherir-se al col·lectiu Art Bei Ton, un conjunt d'artistes de Berlín. Influenciada per artistes com Tim Hecker, Trentemøller o Ólafur Arnalds, Laurel Halo o fins i tot William Basinski, la seva música evoluciona sense descans, amb una dinámica molt particular, on el so i el silenci ballen de la mà, nedant entre capbussades.
El tall dura 21:25 minuts, i forma part de "Les sessions Perifèriques", auspiciades pel nostre segell La Náusea Rec.
Aquesta és la segona sessió que varem enregistrar amb Nara is Neus, pots escoltar la primera aquí.
Per a escoltar i/o descarregar "Sessions Perifèriques IX" fes-ho aquí.

"Sessions Perifèriques IX" Nara is Neus + Orquestracions Dissonants Internes - 14 de setembre de 2019

Ens trobavem cavalcant els últims cops de cua de l'estiu, com testifica la ràpida arribada de la tardor el 23 del mat...

dijous, 6 de febrer del 2020




El 1608, quan va haver-hi la invenció del telescopi, l'astronomia només comprenia l'observació i predicció del moviment dels objectes que podien ser observats a simple vista

Com un enorme telescopi, la Revista Kokoro remena i rebusca al cosmos de la cultura, en aquesta ocasió, "Distàncies" una deliciosa proposta en forma de monogràfic.

Entreu i gaudiu dels seus monogràfics, son una delícia.

Els amics de Kokoro, ens han proposat de participar-hi, i aquí us en deixem el resultat:

«Ocells Cremats»

Orquestracions Dissonants Internes presentem un experiment que es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.

La mort com a la màxima de les distàncies és treballada de manera triple; lírica, musical i plàstica.

A la vessant lírica, s’aborda la mort des de la resignació al poema de la Marian Raméntol «sense títol» que pertany al llibre d’artista Malos versos publicat per La Náusea ediciones l’any 2020, o bé des de la rebel·lió al poema de Cesc Fortuny titulat «la voz es tan vana como la noche» i que pertany al poemari La Dolorosa Partitura del Miedo publicat per Alkaid ediciones l’any 2014 .

Ocells Cremats la mort s’arrela a paisatges onírics que embolcallen amb diverses textures el particular viatge que cada vianant vulgui fer des de la vessant musical.

L’última vessant seria la plàstica que uneix les altres dues dins un camí fosc i opriment, abordant la mort des de l’angoixa provocada per la vida crivellant en va una boca tancada.

L’experiment es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.

Visiteu el treball aquí.





Presentem el treball "Ocells Cremats" dins el monogràfic "Distàncies" de la revista Kokoro.

El 1608, quan va haver-hi la invenció del telescopi, l'astronomia només comprenia l'observació i predicció del moviment dels ...

 

Orquestracions Dissonants Internes © 2019 - Dissenyat per Templateism.com, Distribuït per Blogger Templates