El 1608, quan va haver-hi la invenció del telescopi,
l'astronomia només comprenia l'observació i predicció del moviment dels
objectes que podien ser observats a simple vista
Com un enorme telescopi, la Revista Kokoro remena i rebusca al cosmos de la cultura, en aquesta ocasió, "Distàncies" una deliciosa proposta en forma de monogràfic.
Entreu i gaudiu dels seus monogràfics, son una delícia.
Els amics de Kokoro, ens han proposat de participar-hi, i aquí us en deixem el resultat:
«Ocells Cremats»
Orquestracions Dissonants Internes presentem un experiment que es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.
La mort com a la
màxima de les distàncies és treballada de manera
triple; lírica, musical i plàstica.
A la vessant lírica, s’aborda la mort des de la resignació al poema de la Marian Raméntol «sense títol» que pertany al llibre d’artista Malos versos publicat per La Náusea ediciones l’any 2020, o bé des de la rebel·lió al poema de Cesc Fortuny titulat «la voz es tan vana como la noche» i que pertany al poemari La Dolorosa Partitura del Miedo publicat per Alkaid ediciones l’any 2014 .
A Ocells Cremats la mort s’arrela a paisatges onírics que embolcallen amb diverses textures el particular viatge que cada vianant vulgui fer des de la vessant musical.
L’última vessant seria la plàstica que uneix les altres dues dins un camí fosc i opriment, abordant la mort des de l’angoixa provocada per la vida crivellant en va una boca tancada.
L’experiment es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.
A la vessant lírica, s’aborda la mort des de la resignació al poema de la Marian Raméntol «sense títol» que pertany al llibre d’artista Malos versos publicat per La Náusea ediciones l’any 2020, o bé des de la rebel·lió al poema de Cesc Fortuny titulat «la voz es tan vana como la noche» i que pertany al poemari La Dolorosa Partitura del Miedo publicat per Alkaid ediciones l’any 2014 .
A Ocells Cremats la mort s’arrela a paisatges onírics que embolcallen amb diverses textures el particular viatge que cada vianant vulgui fer des de la vessant musical.
L’última vessant seria la plàstica que uneix les altres dues dins un camí fosc i opriment, abordant la mort des de l’angoixa provocada per la vida crivellant en va una boca tancada.
L’experiment es basa en la lectura dels dos poemes que n’hi formen part, mentre la música ens marca les intensificacions, curvatures, dispersions i pauses, i la imatge ens proporciona un marc que cada viatger haurà de viure seguint les seves pròpies distàncies.
Visiteu el treball aquí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols contactar amb nosaltres, accedeix a la secció del menú superior on diu "Bústia"